Necessitats de les persones amb autisme

1: Necessito un món estructurat i predictible, que sigui possible anticipar el que passarà.
2: Utilitza senyals clares. No utilitzis en excés el llenguatge. Utilitza gestos evidents, perquè et pugui entendre.
3: Evita, sobretot al principi, els ambients bulliciosos, caòtics, excessivament complexos i hiperestimulants.
4: Dirigeix-me, no esperis les meves iniciatives per a establir interaccions. Procura que siguin clares, contingents, comprensibles per mi.
5: No confiis massa en el meu aspecte. Pot ser deficient sense semblar-ho. Avalua objectivament les meves verdaderes capacitats i actua en conseqüència.
6: Es fonamental que em proporcionis medis per comunicar-me. Pot ser moviments, gestos, signes i no necessàriament paraules.
7: Per a tractar d'avaluar-me o ensenyar-me, has de ser capaç primer de compartir el plaer amb mi. Puc jugar i compartir el plaer amb les persones. Tingues en compte que se m'exigeixen adaptacions molt dures.
8: Mostra'm en tot el possible el sentit del que em demanes que faci.
9: Proporciona a la meva conducta conseqüències contingents i clares.
10: No respectis la meva solitud. Procura atreure'm amb suavitat a les interaccions amb les persones, i ajuda'm a participar en elles.
11: No em plantegis sempre les mateixes tasques, ni m'obliguis a fer les mateixes activitats. L'autista sóc jo. No tu.
12: Les meves alteracions de conducta no són contra tu. Jo tinc un problema d'intencions, no interpretis que tinc dolentes intencions.
13: Per a ajudar-me, has d'analitzar curosament les meves motivacions espontànies. En contra del que pugui semblar, m'agraden les interaccions la lògica de les quals puc percebre; aquelles que són estructurades, contingents, clares. Hi ha moltes altres coses que m'agraden. Estudia-les primer.
14: El que faig no és absurd, encara que no sigui necessàriament positiu. No hi ha desenvolupaments absurds, sinó professionals poc competents. Procura comprendre la lògica, fins i tot de les meves conductes més estranyes.
15: Enfoca l'educació i el tractament en termes positius. Per exemple, la millor manera d'extingir les conductes disfuncionals (autoagresions, rabietas, conductes destructives, etc.) és substituir-les per altres funcionals.
16: Posa'm límits. No permetis que dediqui dies sencers a les meves estereotipias, rituals, alteracions de conducta. Els límits que negociem m'ajuden a saber que existeixes i que existeixo.
17: En general, no interpretis que no vull, sinó que no puc.
18: Si vols que aprengui, has de proporcionar-me experiències d'aprenentatge sense errors, i no per assaig i error. Per a això, cal que adaptis curosament els objectius i procediments d'ensenyament al meu nivell de desenvolupament, i que em proporcionis ajudes suficients per a fer amb èxit les tasques que em demanes.
19: Però evita les ajudes excessives. Tota ajuda de més és contraproduent perquè em fa dependre de l'ajuda més que dels estímuls rellevants i em furta una possibilitat d'aprendre.
20: Ara com ara, el meu problema es millora sobretot amb l'educació. Procura evitar excessos farmacològics o una administració crònica de neurolépticos. Consulta al metge amb alguna freqüència si rebo medicació.
21: No em comparis constantment amb els nens normals. El meu desenvolupament segueix camins distints i potser més lents, però això no vol dir que no es produeixi.
22: Tingues en compte que dominar un signe, només un signe, pot canviar la meva vida per complet.
23: Utilitza freqüentment codis aspecte - espacials per a ensenyar-me o fer-me entendre les coses. La meva capacitat aspecte-espacial sol estar relativament preservada. Per exemple, els pictogrames que mostren el que es va a fer i serveixen com "agendes" poden ser molt útils.
24: Planteja activitats funcionals i que puguin tenir algun sentit en la meva trajectòria personal. Per exemple, fer cercles amb llapis pot ser menys funcional per mi (si no puc arribar a escriure o dibuixar figures representatives) que fer ous fregits.
25: Tingues en compte que abans de ser astut sóc nen, adolescent o adult. Per molt greu que sigui el meu trastorn del desenvolupament, és molt més el que m'uneix que el que em separa de les altres persones.