Redacció, escrita per la mare d'una nena amb autisme (tret d'un altre blogger).

"No vull una altra filla, vull a la meva. No vull res que hagués pogut ser, ni tan sols penso que podria haver estat diferent. Fa molts anys que la meva filla és així, i la meva família és així. I m'agrada com és. Díficil, fàcil, és el que tinc, i la vull. Això que per mi és tan senzill, resulta complicadíssim d'explicar als altres. No tots els pares es senten així, i no els culpo, igual que jo no tinc culpa per sentir-me feliç de la filla que tinc, i voler-la sense estar constantment pensant que és diferent, perquè de debò no m'adono, o serà que ho tinc tan assimilat que ni tan sols ho percato. És que és diferent, però no estic tota l'estona comparant-la, ni apesarant-me si fa coses diferents, o estrany pels altres. És com és, es diu Maria. I té autisme".